Contact Info

J. S. Bach. La veu de Déu

GENER GONZALVO i BOU (historiador, 1958-2017)

Publicat a la revista Culturàlia, editada pel Centre Cultural de Tàrrega, número 14, gener 2000, pàgina 8.

Enguany es compleixen 250 anys de la mort del compositor i músic alemany Johann Sebastian Bach, nat a Eisenach el 1685, el mateix any que Händel. Arreu del món l’efemèride serà dignament commemorada, amb munió de concerts i edicions de llibres i CD de la seva música. En 65 anys de vida, Bach, eminent organista, compongué centenars d’obres de tots els gèneres. De ben jove, recorria a peu centenars de quilòmetres per escoltar organistes cèlebres, com Buxtehude. A diferència dels seus contemporanis que triomfaren en vida -com el mateix Händel-, J. S. Bach passà penúries de tot tipus, carregat com estava de fills i família. Rodejat de músics mediocres, segurament ara quedaria embadalit de com s’interpreten les seves composicions.

Bach escriví nombroses obres profanes, tant instrumentals (els seus inenarrables sis Concerts de Brandenburg, les Suites per a violoncel, o els concerts per a clave o violí) com vocals (recordem La Cantata del cafè). Tanmateix, amb una educació fermament religiosa, ell mateix deia que la seva música servia per lloar Déu. D’aquí que les seves obres més universals siguin les monumentals composicions religioses: les passions (Sant Mateu, Sant Joan), les misses (La missa en Si menor), els oratoris i els centenars de cantates que Bach componia per a cada festivitat dominical, totes diferents.

Johann Sebastian Bach era un prodigi al teclat. Les seves improvisacions organístiques -expliquen els seus contemporanis- eren memorables, i tots els estudiants coneixen els inenarrables 24 preludis i fugues del Clave ben temperat, ara adoptats pels pianistes (val a dir que els primers pianos no van agradar a Bach. De fet eren molt rudimentaris).

Tots els músics saben que hi ha un abans i un després de la música de Bach. Superant els seus antecessors barrocs, el compositor alemany dominà a la perfecció l’art de la fuga, l’harmonia i compongué inspiradíssimes melodies. En vida -ja ho hem dit- no tingué l’èxit merescut, i a la seva mort, a Leipzig, la seva música restà oblidada, fins que al segle XIX fou redescoberta. Els melòmans estem d’enhorabona. Aquest any 2000 celebrarem com cal l’aniversari del «Mestre de Sant Tomàs de Leipzig», un home consagrat a lloar Déu amb la música. Sens dubte que cap músic, en tota la història cristiana, ha estat capaç d’apropar-se a Déu amb les notes musicals. L’emoció que desperten les seves obres ens apropa a la més pura mística, a més d’una qualitat musical que creients i no creients han fet que qualifiquessin Bach com «el pare dels músics». Per això ens hem atrevit a qualificar Johann Sebastian Bach com la veu de Déu. No hi ha dubte que si l’Església Catòlica fos més oberta del que és, santificaria aquest luterà pietós i humil, com un dels homes que més ha fet per apropar Déu al cor dels homes.